Mindfulness

Planteja’t per un moment com és un dia normal. Et lleves i vas a fer-te una dutxa, i mentre et dutxes penses en el que et posaràs avui, i mentre et vesteixes penses en la tassa de te que et faràs ara, i mentre et prens el te penses en si avui el tren anirà amb retard o no o si hi haurà molta cua. Amb aquesta mania de pensar sempre en el futur i en el que farem, no vivim mai en el present.

Para’t un moment i posa atenció a tots els sons que tens ara mateix al teu voltant. Si ets a una oficina pot ser que et rodegin els sons dels teclats, la gent que parla, les passes de la gent quan camina, els clics dels ratolins, sorolls d’algunes portes … Pot ser que et trobis al tren, escolta el so del tren, el soroll de les persones que conversen al teu voltant, el so de les portes en obrir-se i tancar-se … Moltes vegades no ens adonem de tot el que ens envolta, no tenim consciència plena del present. Vivim en un món de pensaments sobre el futur, sempre pensant en el que farem, i per aquest motiu, no vivim el moment actual, que de fet, és l’únic que tens ara mateix.

La tècnica del mindfulness consisteix a aprendre a viure el present plenament. Pretén que la persona es centri en el moment present d’una manera activa, procurant no interferir ni valorar el que se sent o es percep en cada moment. Es tracta d’observar sense valorar, acceptant l’experiència tal com es dóna. És una observació oberta i ingènua, absent de tota crítica. Es podria dir que és una forma d’estar al món sense prejudicis: obert a l’experiència sensorial, atent a ella i sense valorar o rebutjar de manera activa i taxativa aquesta experiència.

És una pràctica que té els seus orígens en el budisme i s’entrena mitjançant la meditació. La pràctica bàsica en la tradició budista és la pràctica de shamatha-vipashyana, traduïda a l’anglès com mindfulness-awareness. Les traduccions a l’espanyol han estat diverses: atenció plena, consciència plena, presència plena … L’ús reiterat de la paraula “plena” en diferents traduccions al·ludeix a la qualitat que es manifesta en sincronitzar cos-ment-esperit en un moment donat i que com experiència es caracteritza per la “plenitud”.

No es pot dir estrictament que el seu plantejament sigui innovador i el seu procés és molt més complex que això, però, vegem els seus elements essencials i el seu grau d’innovació:

  • Obertura a l’experiència i als fets: Centrar-se en el que passa i es sent en el moment present permet donar prioritat als aspectes emocionals i estimulars enlloc de la interpretació d’ells. El llenguatge i el pensament tenen tal influència que freqüentment allò verbal substitueix a la realitat, adaptant l’experiència als esquemes predefinits i estereotipats. Les interferències verbals (prejudicis), o “estar en un altre lloc”, només contribueixen a modificar l’experiència.
  • Centrar-se en el moment present: Es tracta de centrar-se i sentir les coses tal com succeeixen, sense buscar-ne el seu control. Així s’aprèn a acceptar les experiències i sensacions tal com es donen. El fet de viure el que està passant en aquest mateix moment suposa deixar que cada experiència sigui viscuda en el seu moment, no perdre el present i substituir-lo pel que hauria d’haver passat o pel que va succeir i ja es va viure.
  • Acceptació radical: Es tracta de centrar-se en el moment actual sense fer cap tipus de valoració i acceptant l’experiència com a tal. Acceptar tant allò positiu com allò negatiu, el perfecte o l’imperfecte, com a experiències naturals i normals. Òbviament resulta més grat experimentar una cosa positiva, però allò desagradable ha de ser acceptat igualment com una vivència natural. L’esforç per no valorar-les i acceptar-les permet no rebutjar-les: el malestar, l’enuig, la contrarietat, no són emocions de les que s’hagi de fugir, sinó que formen part una experiència humana que cal viure.
  • Elecció de les experiències: Les persones trien de manera activa en què implicar-se i sobre què actuar. Els objectius, projectes i valors de cadascú determinen sobre què atendre o prestar el seu temps i interès. El fet que una situació sigui viscuda i caracteritzada com mindfulness no vol dir que no sigui escollida, la situació que es tria s’ha de viure i experimentar tal com és, de forma activa, acceptant tot el que ens doni.
 

El mindfulness ens proposa posar tots els sentits en el moment present per experimentar-lo en tota plenitud. Posem com a exemple la conducta sexual. Masters i Johnson (1970) van insistir en definir el “paper d’espectador” al comportament de qui voluntàriament s’allunya (pensant en una altra cosa, ocupant-se d’altres temes, etc.) en una interacció sexual. Suposant que al no atendre a estímuls que poden provocar una excitació sexual es pot exercir un control sobre ella, s’obté precisament l’efecte contrari: només és possible “controlar” l’excitació sexual quan la persona rep la informació sensorial que succeeix en aquesta experiència.

Us proposo que intenteu aprendre a viure el moment present, no pensar constantment en el que farem en tot moment, ja que si mentre ens dutxem pensem en el te que farem, i quan prenem el tè pensem en si hi haurà trànsit a la carretera, no gaudim ni una cosa ni l’altra. Quan estiguis a la dutxa, posa-hi tots els teus sentits. L’agradable temperatura de l’aigua, l’aroma del sabó, l’aigua sobre la teva pell, el suau so de l’aigua en caure…, deixa apartades les teves preocupacions per centrar-te només en l’agradable moment en el que vius. Quan prenguis el te, et convido a concertar-te en l’aroma que desprèn, el color, en el seu gust, a la temperatura de la tassa a les teves mans…

Alguns dels avantatges que podem arribar a aconseguir si practiquem el mindullnes són les següents:

– Més concentració en allò que està succeint al voltant nostre o sobre el que estem fent.

– Més consciència que et portarà a gaudir més.

– Fer les coses millor: no tenir la ment ocupada amb altres coses permet que tota la capacitat i concentració estiguin dedicades a l’acció del present.

– Millorar la memòria i la concentració.

– Més felicitat i productivitat ja que aconseguirem viure el present sense preocupacions.

Ni el passat ni el futur existeixen. El passat és la base sobre la qual es construeix la vida i només en podem parlar per la memòria. De la mateixa manera, el futur encara no ha passat de manera que únicament la projecció imaginària ens permet parlar d’ell. En aquest sentit, l’única cosa real és el moment present. Gaudeix-ne!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s