Esperant l’espera

Sempre estem esperant a que el moment arribi, que algun instant esperat arribi per fi al present, sense ni tant sols adonar-nos que la vida va passant. Mentre tu esperes, tot passa. Segueix el seu rumb sense donar-nos compte. Si tu camines amb la vida, avances. Si no camines amb ella, ella segueix avançant sense tu. I mentre t’amagues en la teva ansiosa espera, t’estàs perdent totes aquestes petites coses que realment li donen sentit a la vida.

Esperar que sigui el moment de veure-ho, esperar que arribin les vacances, esperar que arribi el tren, esperar a tenir la notícia o esperar a trobar feina. I mentrestant, què? ¿Deixem que tota la resta passi sense adonar-nos-en? ¿Sense ni tant sols gaudir-ho?

Hem d’aprendre a viure el temps present, sense posar totes les expectatives sempre al futur. L’única cosa que s’aconsegueix és l’angoixa per no saber què és el que vindrà, angoixa per no tenir cap mena de control sobre el que pugui passar. De l’únic que tenim certesa i control, si així es pot dir, és del present. Per ara, el present és tot el que tenim. Per això hem de treure-li el màxim suc, qui sap, potser demà sigui tard per recuperar el temps perdut. Com bonament deien ja fa anys, carpe diem!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s